Career
Mentres als carrers nens de la seva edat passaven les hores jugant a bàsquet, delinquint o simplement passant el temps asseguts al terra, David Red disfrutava escoltant els grups més mítics dels 60, 70’s i 80’s amb la seva cadena de música Philips i uns auriculars professionals, trets de la botiga dels seus pares. David s’alimentava de notes musicals varies hores al dia, cosa que el va ajudar moltíssim anys més tard a l’hora d’assajar temes nous.
L’any 1989 va entrar al conservatori musical Stamford Musical Center, on hi va passar 8 anys de la seva vida, veient als seus pares tansols els caps de setmana. Allà hi va aprendre a tocar varis instruments com ara la guitarra, el violí, el piano, la bateria i el saxo. Però, l’assignatura que més li agradava era la de cant. Cap al final de la seva estança, va recitar concerts que van deixar meravellats als docents del centre, els quals van optar l’any 1998 per explotar a David durant les festes majors de la ciutat on hi va tenir un gran èxit.
L’any 2000 els pares de David van morir en un accident a alta mar. El vaixell on viatjaven es va esfonsar degut a una tempesta inesperada per la tripulació qu eva causar l’esfonsament de la nau, on els pares de David van perdre la vida juntament a 1200 persones més que eren a bord. Va ser un any molt dur per DR, però l’absència dels seus pares el van fer molt més dur i es va inspirar molt en ells durant els concerts que donava a la seva ciutat durant les festes locals i nacionals del pais que feia desde 1998.
L’any 2002 va entrar a la universitat a estudiar ciències musicals. Allà va conèixer la que seria la seva futura dona, Allison Smokke, també formada al conservatori on DR va passar vuit anys de la seva vida i mestre de música a Brooklyn per a nens. Durant els primers timestres va topar-se amb 3 companys que, sense saber-ho, es convertirien junt amb David, en el major grup de Rock de la historia. Ells eren John Malkovitcz, Edward Southorn i Morgan Slaveman.
A l’arribar el 2003, els 4 companys recol·lectaren fons en mini concerts de barri realitzats a diferents ciutats dels voltants de Boston, on es feien dir “Boston Union 4 charity”. Gràcies a aquests pocs dòl·lars que van poder aconseguir, van poder llogar un petit local a Boston, situat a Denniston Square on assajaven continuadament, després de les classes a la universitat. L’últim any de carrera, DR, va realitzar el projecte final sobre la formació d’un grup musical i què millor que fer la part pràctica amb persones reals i tocar en directe a final de curs.
No sabien quin nom posar-se. Ja no eren els “Boston Union”, eren alguna cosa més. L’speaker del pavelló de la universitat, Brad Reynolds, els va batejar com els nois impressionants, ja que va assistir als assajos anteriors al concert i va quedar fascinat. El mateix va dir tot el públic, més de 3000 estudiants de tota la Universitat de Boston, que entre crits i bots van començar a cridar A-WE-SOMES!, A-WE-SOMES!
És a partir de llavors quan la vida de David cambiava. Donava el salt al món que sempre havia somniat, on la seva veu passava a estar dincs dels discs que ell escoltava al menjador de casa, a la mateixa cadena de música que ell feia servir aquelles tardes de pluja, assegut a l’estora.
No han parat desde aquell mític any 2004, i avui en dia estan realitzant una gira per tot Europa, per ciutats com Berlin, Estocolm, Londres, Paris, Barcelona, Roma, etc. Una awesome historia.
